Manuel Sánchez Riera
L’art de fer música una feina molt bonica. Cal disciplina, però també somniar per arribar a ser un veritable artista que et commogui quan el sentis. Com un bon plat, cal saber combinar dos ingredients oposats el més finament possible, que no s’hauria pensat que poguessin encaixar n un principi. Però és així com es creen les obres bones i completes.
Un d’ells és dominar l’instrument. És una qüestió artesanal. Cal passar moltes hores interioritzant automatismes que després es repeteixen una i altra vegada al mil·límetre i produeixen un so clar i lliure d’interferències. La meva carrera professional m’ha portat a diferents llocs d’Espanya, per exemple als conservatoris de Sabadell i Còrdova. Moltes visites a festivals internacionals de música també són imprescindibles.
Aquest toc especial, amb el qual l’artista embolcalla la música és una història diferent. El podeu trobar a tot arreu i enlloc. És per la raó que he viatjat, si bé no especialment en excés, a Europa i també a l’interior dels llibres. Jo també ho cerco a l’instrument. Toco les peces perquè arribin, o això intento, o composo petits esbossos que després desapareixen a les profunditats del meu armari.
El so en si és sobretot arrodonit, però ocasionalment ple d’energia o fins i tot esquerdat, o xiuxiuejat al públic.